En primer lloc he de dir que no crec en aquesta democràcia. Considero que l’actual model és una de les tantes formes institucionals que té el capitalisme de control i perpetuació d’un model d’organització social amb grans dèficits de justícia en tots els seus sentits. Aquest model democràtic a banda de ser injust en el seu funcionament intern pel menyspreu que té cap els partits minoritaris, em sembla un model que subestima i infravalora el poder de participació i decisió real de les persones, allunyant cada cop més la política de la vida de les persones - entenent la política com l’acció de participació de la gent a les decisions de la seva vida tant individual com col·lectiva. No crec que una possible revolució s’aconsegueixi anant a votar cada tants anys, ni tampoc en anar reformant el model que ja tenim esperant que aquestes reformes acabin per modificar-lo completament, sinó fent pedagogia i construint estructures organitzatives noves des dels barris, pobles i ciutats. Cal anar construint models alternatius en tots els àmbits de la nostra vida (educatius, laborals, culturals) que cimentin una nova organització de la societat amb unes relacions humanes més sanes i tolerants. Com diu Carlos Taibo, escriptor, editor i professor Titular de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat Autònoma de Madrid, en un dels seus escrits fent referència a una de les possibilitats de superar el capitalisme: “Esos caminos pasan siempre por la generación de espacios de autonomía en los que se hagan valer reglas del juego diferentes de las que impone el sistema que padecemos” estic totalment d’acord amb aquesta afirmació i considero que te una relació directa amb al tema del que estic escrivint.
En aquest sentit tant les actuals accions populars recollides sota el nom de “Moviment del 15 de maig” arreu del territori espanyol i internacional, com moltes altres iniciatives que es porten a terme des de fa ja alguns anys, són un exemple real de la capacitat d’autonomia organitzativa de la ciutadania i del poder de persuasió a les elits polítiques. M’agradaria pensar que el Moviment del 15M no serà només una acció destinada a forçar unes reformes en aquest model democràtic sinó que suposarà i suposa una crida a recuperar el carrer com a espai públic i un gran exemple d’autogestió política, cultural, social i, per què no, l’altaveu per la crida a la creació d’una democràcia real i participativa.
Els continuats casos de corrupció dins de les estructures de decisió política no fan més que demostrar que estan pensades per blindar unes maneres d’actuar i d’entendre la política. La reducció dels espais de decisió real a unes institucions concretes que “ens representen” no fa més que sectaritzar les preses de decisions d’una minoria de militants del partit de torn. D’aquesta manera s’ introdueix el partit polític entre la presa de decisions i la societat. Sóc de la idea que les persones ens fem, en part, del que ens rodeja. Per tant, qui ens assegura que en un futur no siguem nosaltres els que canviem aquest model institucional, sinó que siguin les institucions les que ens canviïn les nostres lluites i exigències? Més del que ho fan? Sincerament, prefereixo pensar i lluitar per construir una democràcia real ja! des del potencial i la capacitat d’autogestió de les persones.
Aquest diumenge 22 de maig, m’inclino per l’abstenció al teatre electoral.
