SOM EL QUE FEM

Segons l’article “La construcción del juicio moral infantil y el ambiente escolar cooperativo” del professor Ulisses F. Araújo, professor del departament de Psicologia de l’Educació de la Universidade Estadual de Campinas (Brasil), s’extreu la conclusió que els nens i nenes que desenvolupen una capacitat de cooperació amb els seus companys de classe i treballen en ambients escolars democràtics, tendeixen a desenvolupar un judici moral més autònom.  S’entén per judici moral més autònom la capacitat de valorar, individualment, allò que està bé i malament. Aconseguint d’aquesta manera que no tot el que diu l’autoritat sigui una veritat absoluta sinó qüestionable, és a dir,  desenvolupant pensament crític.

Tenint en compte aquests resultats, sembla obvi que cal plantejar un canvi radical en les bases de l’educació formal, però considero que no només és vital un canvi en l’educació formal, sinó que el canvi ha de ser generalitzat, posant èmfasi en les relacions socials. És a dir, les relacions entre les persones en cadascun dels àmbits on ens interrelacionem (escola, treball, anar de compres...). És per això que vull fer una crítica al model d’empresa privada, però no en termes econòmics sinó des del punt de vista social. El model privat per la seva estructura jerarquitzada i autoritària, on la direcció de l’empresa pren totes les decisions i els treballadors són simplement executors d’ordres, destruint d’aquesta manera la creativitat i la identitat de les persones, posant l’accent en allò que produeixen, en comptes de qui ho produeix. Tenint en compte que el treball és un dels àmbits on passem més hores del dia, és fàcil imaginar quina repercussió tindrà en la nostra vida i en nosaltres mateixos aquest funcionament, que tant fomenta els nostres valors en la competitivitat, i que a la llarga, i no tant llarga, provocaran entre altres, frustracions i decepcions. Podríem dir que la pròpia estructura capitalista genera les relacions socials adequades per preservar aquest sistema, promovent uns valors que de manera inconscient donen forma a la nostra personalitat com si de fang es tractés.

Com podem fomentar els valors de cooperació i participació en els nostres fills i entre nosaltres, si ens passem la major part del nostre temps executant ordres? Podem ser feliços sense la capacitat de cooperar o de participar activament en tot allò que fem, i per tant sent consumidors passius d’informació, oci, producció, i de tot el que ens ofereixen en el catàleg de la vida?

“Nosaltres mateixos hem de ser el canvi que desitgem veure en el món” Gandhi